Si fóssim a Sibèria...

... això seria una defensa de mamut.

Però som a les Gavarres i, tot i que no és descartable que trobéssim restes d'animals prehistòrics, les possibilitats de fer-ho són realment molt baixes. El que sí trobem, en canvi, són els megàlits que resten immòbils a l'espera del visitant fortuït o d'aquell qui el busca àvidament.

Aquesta setmana hem estat a cavall de dos municipis i, alhora, de dues comarques. Malgrat que el dia es presentava poc propici per passejar pel bosc -fins i tot en Rafael ja es veia fent feina a casa- i és que plovia a Llagostera; el fet que a Palafrugell no, va fer que ens poséssim en marxa i al migdia ja érem a lloc, a punt pel treball de camp sobre la Pedra Ramera.

Deixeu-me dir que en Rafa diu que les casualitats no existeixen, que tot té un motiu. Doncs, el dissabte passat va ser com el capítol 3x03 de Fringe (i fins aquí puc llegir abans no em lapidin per fer spoiler).

Després de deixar els cotxes vam fer camí cap al menhir, amb la mala fortuna d'errar el trencant i desviar-nos abans d'hora. Resultat: haver de travessar un camp on hi havia restes de ceràmica de diverses èpoques literalment a patades.

Arribem al megàlit, fem les fotografies de rigor i les mesures de la nostra recerca i veient que l'hora de dinar se'ns tira a sobre, decidim fer els punts que ens queden en direcció als cotxes. Però, enfilem en direcció contrària i, sense saber ben bé com i anant seguint la pista dels llocs on volíem fer les mesures i, tot sigui dit, dels erols de bolets que esquitxen el verd del terra, anem a parar a un curs d'aigua, que en aquell moment estava sec i que vam fer servir com si d'un altre camí es tractés, bé que ens duia a dos dels llocs on prendre mesures.

I com no podia ser d'una altra manera, és a dir, de la més casual de les casualitats, enmig d'aquell improvisat camí i envoltat de merda, apareix la troballa més espectacular que hem pogut fer, i que probablement ens costarà de superar. Però hem sap greu, després d'haver-vos posat la mel a la boca, no poder revelar encara de què es tracta, a l'espera d'una confirmació a mans i ulls d'una persona experta en la matèria. Però sí que us poso la fotografia del moment de la troballa, perquè el panorama s'ho val i així comprendreu el que volíem dir quan hem dit "envoltat de merda".

Les sorpreses lluny d'acabar-se, se superen dia rera a dia. I ja fem broma de quin dia serà el que trobarem una olla plena de monedes antigues, emulant la troballa d'aquest afortunat.