Ja hem pogut aventurar-nos sobre el terreny, equipats amb tot el necessari, però sobretot amb molta roba d'abric. I és que té nassos anar a fer treball de camp per les Gavarres i trobar-te el terra glaçat. A les Gavarres, a només 300 m sobre el nivell del mar. O fins i tot, agafar el cotxe, arribar-nos al Puig d'Arques, i veure un paisatge més propi del Ripollès que del Baix Empordà. Però és només una de les moltes anècdotes que anirem vivint al llarg de tot el treball de camp.
L'objectiu principal d'aquesta primera presa de contacte sobre el terreny, era veure com ens desenvolupàvem amb tots els materials ja a punt. I sobretot agafar desimboltura en la presa de dades. El que hem vist però, és que fins i tot en els monuments que són relativament fàcils de treballar-hi, en determinats llocs, l'espessor de la boscúria és tal que ens dificulta i alenteix enormement l'arribada al lloc de mostreig. I això, tal i com hem dit, en els llocs relativament fàcils. A la que ens hàgim d'endinsar per la zona de Fitor, ja ens les veiem a venir "canutes".
Però no hi ha mal que per bé no vingui. Les emboscades que fem, a part de tenir el seu perill (com que una branca de bruc o arboç et fuetegi qualsevol part del cos) et reporten troballes que altrament no serien possibles.
Anirem informant puntualment en propers articles, però sàpiguen lectores i lectors, que una vegada aquesta màquina ha estat engegada, ja no té aturador!
