Amb en Rafa sovint discutim sobre la conveniència de fer públiques les dades de localització de tot el que anem trobant durant els treballs de camp que fem. I quina potser és la millor manera de fer-ho, clar.
La setmana passada, havent dinat i tenint poc temps per començar un altre megàlit, després d'haver acabat la zona de les Pedres Dretes d'en Lloveres, vam decidir d'anar a visitar la zona del Puigsesforuqes, a Calonge. En una zona de bosc urbà, integrat dins la urbanització homònima, hi trobem un dolmen i un menhir que, per les seves característiques, són dels més rellevants de Catalunya.
Per una banda, el fet que s'hi pugui arribar amb total facilitat, genera un valor afegit al territori per tenir a l'abast de tothom uns elements patrimonials d'uns 5000 anys d'antiguitat. Però aquesta mateixa facilitat d'accés porta que brètols puguin malmetre impunement aquests elements. I com a mostra, dues fotografies que mostren clarament què vull dir amb això de l'exposició a bretolades indiscriminades.
La primera foto mostra una llauna de refresc perforada per balins. La subjecto jo amb la mà, però estava recolzada en un sortint del menhir que es veu al fons.
La segona foto, mostra restes de femta humana, amb paper escampat dins l'interior del semicercle de pedres que configuren el dolmen, així com pintades en una de les lloses.
Tot plegat mostra d'aquesta falta de respecte per tot que cada vegada es fa més notòria arreu.
Vosaltres què n'opineu? Hem de facilitar la localització precisa dels monuments o potser és millor mantenir-los en secret per a què només les persones interessades hi puguin accedir? Us convido que deixeu el vostre comentari.
Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada