És de neandertals autoenterrar-se en un possible paradolmen inèdit

Dissabte dia 6 en Rafa em va mostrar un possible paradolmen inèdit. Anem per parts:

• possible, perquè fins que algú amb autoritat no ho certifiqui, no ho podrem afirmar amb rotunditat;
• paradolmen, perquè respon a la tipologia d'estructura natural aprofitada i/o lleugerament modificada per adaptar-lo als requisits d'ús; i
• inèdit, perquè buscant i rebuscant, no hem sabut trobar res que mencionés la presència d'aquest element

Després de mirar-lo per dalt i per baix, un petit descuit va propiciar que un servidor estigués a punt d'autoenterrar-se en un possible paradolmen inèdit i és que una relliscada inoportuna, sumat a la manca de suports on aferrar-se i anar a parar de culs al forat posterior de la roca, el resultat bé podria haver estat el de l'autoenterrament. Ara bé, la cara d'en Rafa quan va veure que estava a punt de passar per ull, no té preu igual que l'esforç amb què em va fer aixecar de terra.

Gràcies Rafa.

Primeres passes sobre el terreny

Ja hem pogut aventurar-nos sobre el terreny, equipats amb tot el necessari, però sobretot amb molta roba d'abric. I és que té nassos anar a fer treball de camp per les Gavarres i trobar-te el terra glaçat. A les Gavarres, a només 300 m sobre el nivell del mar. O fins i tot, agafar el cotxe, arribar-nos al Puig d'Arques, i veure un paisatge més propi del Ripollès que del Baix Empordà. Però és només una de les moltes anècdotes que anirem vivint al llarg de tot el treball de camp.

L'objectiu principal d'aquesta primera presa de contacte sobre el terreny, era veure com ens desenvolupàvem amb tots els materials ja a punt. I sobretot agafar desimboltura en la presa de dades. El que hem vist però, és que fins i tot en els monuments que són relativament fàcils de treballar-hi, en determinats llocs, l'espessor de la boscúria és tal que ens dificulta i alenteix enormement l'arribada al lloc de mostreig. I això, tal i com hem dit, en els llocs relativament fàcils. A la que ens hàgim d'endinsar per la zona de Fitor, ja ens les veiem a venir "canutes".

Però no hi ha mal que per bé no vingui. Les emboscades que fem, a part de tenir el seu perill (com que una branca de bruc o arboç et fuetegi qualsevol part del cos) et reporten troballes que altrament no serien possibles.

Anirem informant puntualment en propers articles, però sàpiguen lectores i lectors, que una vegada aquesta màquina ha estat engegada, ja no té aturador!

Ja tenim magnetòmetre

Fa un dies que vam tenir la visita del proveïdor de magnetòmetres. Va ser una matí  curiós, d'anades i vingudes, passejant-nos per la urbanització talment com en Tristanbaker, prenent mesures i comprovant-ne els valors.

Arribem a la conclusió que és un aparell que ens ajudarà moltíssim en la nostra recerca, aportant informació innèdita, a part d'hores de molta feina.

A l'espera de posar-nos mans a la feina, us deixem a l'expectativa dels primers resultats sobre el terreny.

Aquest any... tampoc.

Recordant un dels lemes del Barça post "Dream Team" i ja em perdonareu la referència, aquest any tampoc ens han concedit el Premi Joan Xirgo. Ara bé, a diferència de la passada edició, aquest any ens sentim optimistes, ja que les converses entre bastidors ens deixen un bon regust de boca en comprovar que el nostre projecte interessa i agrada. Però no tot són flors i violes perquè el Consorci pateix d'un biaix funcional marcadament naturalista. Això és bo en part, perquè Les Gavarres són un indret fràgil que pateix una forta pressió antròpica en els seus límits amb la plana, però no hem d'oblidar que Les Gavarres són molt més que la flora i la fauna que l'habiten. Les Gavarres són unes muntanyetes amb un patrimoni humà, cultural, etnogràfic, arqueològic, etc. enormement ric i igualment amenaçat, malauradament. Per bé que aquesta situació sembla que es pot començar a redreçar aviat, havent-se iniciat els tràmits per a declarar Les Gavarres com a Zona d'Interès Etnològic.

Amb tot això, nosaltres començarem properament la nostra recerca, a l'espera que les relacions amb el Consorci de les Gavarres fructifiquin, però sense necessitat de dependre d'elles per tirar endavant.

Per tant i des d'aquí, us agraïm el suport mostrat aquests últims dies i us encoratgem a continuar pendents de les nostres activitats, que ben aviat començaran a ser veritablement divertides i productives.