Prospecció arqueològica de superfície!

Bé, potser ja és hora que m'estreni en aquest espai!

En primer lloc voldria agrair a en Marc la seva inestimable col·laboració en aquest projecte, crec sincerament que no podria haver trobat un company de recerca millor. Però potser tot es pot resumir en una de les meves frases recurrents quan estem al bosc, perduts entre vegetacions gairebé impenetrables, entre trepadores i lianes, brucs i arboços salvatges que, sovint, ens recorden una pluvisilva més que un bosc mediterrani.

Ah, la frase!: "com m'agrada tenir un geògraf en l'equip!" I és que la nova cartografia serà un aspecte clau en el nostre treball, sempre és clar, que el geògraf no s'autoenterri en un paradòlmen inèdit! Aquest ha estat el primer ensurt seriós en la nostra recerca, i sospito que no serà pas el darrer: el bosc estava totalment abandonat abans del 8 de març. Després de la nevada el bosc simplement està destrossat i això incrementa considerablement les dificultats de moviment per tal d'efectuar les lectures geomagnètiques necessàries en la recerca. Tardarem doncs una mica més del previst en acabar la feina.

Però els ensurts també es combinen amb les sorpreses i els descobriments: el passat dia 2 d'abril vam descobrir un menhir inèdit. La troballa va ser conseqüència de la recerca sistemàtica.

Estàvem buscant el punt de medició geomàgnetica adient d'un dels paradòlmens objecte d'estudi i en Marc em va dir: "hem de pujar aquest talús", jo li vaig contestar "d'acord, ja pujo i et canto la lectura del magnetòmetre"..... pujo, exploro la zona i dic..... "Marc, aquí hi ha un menhir!", i en Marc que exclama.... "cal que pugi?".... "em temo que sí!!!!!!!!!" L'emoció del descobriment és francament una sensació difícil d'explicar i no ho faré ara...

El que sí que faré ara és una breu reflexió sobre l'arqueologia. Observeu la fotografia que us incloc a l'inici. Està presa el dia 30 de març en plena recerca. La prospecció arqueològica de superfície també retorna resultats sorprenents: camps plens de ceràmica de diverses èpoques (del neolític fins a la modernitat) i també plens d'altres objectes sorprenents: pilotes de golf al mig dels camps de conreu! Trobar en el mateix estrat ceràmica ibèrica i romana i pilotes de golf del segle XX-XXI segur que farà ballar el cap dels arqueòlegs que ens seguiran les passes... el temps és només una il·lusió seqüencial!

Als arqueòlegs del futur, i a nosaltres.... bona sort en la recerca!

És de neandertals autoenterrar-se en un possible paradolmen inèdit

Dissabte dia 6 en Rafa em va mostrar un possible paradolmen inèdit. Anem per parts:

• possible, perquè fins que algú amb autoritat no ho certifiqui, no ho podrem afirmar amb rotunditat;
• paradolmen, perquè respon a la tipologia d'estructura natural aprofitada i/o lleugerament modificada per adaptar-lo als requisits d'ús; i
• inèdit, perquè buscant i rebuscant, no hem sabut trobar res que mencionés la presència d'aquest element

Després de mirar-lo per dalt i per baix, un petit descuit va propiciar que un servidor estigués a punt d'autoenterrar-se en un possible paradolmen inèdit i és que una relliscada inoportuna, sumat a la manca de suports on aferrar-se i anar a parar de culs al forat posterior de la roca, el resultat bé podria haver estat el de l'autoenterrament. Ara bé, la cara d'en Rafa quan va veure que estava a punt de passar per ull, no té preu igual que l'esforç amb què em va fer aixecar de terra.

Gràcies Rafa.

Primeres passes sobre el terreny

Ja hem pogut aventurar-nos sobre el terreny, equipats amb tot el necessari, però sobretot amb molta roba d'abric. I és que té nassos anar a fer treball de camp per les Gavarres i trobar-te el terra glaçat. A les Gavarres, a només 300 m sobre el nivell del mar. O fins i tot, agafar el cotxe, arribar-nos al Puig d'Arques, i veure un paisatge més propi del Ripollès que del Baix Empordà. Però és només una de les moltes anècdotes que anirem vivint al llarg de tot el treball de camp.

L'objectiu principal d'aquesta primera presa de contacte sobre el terreny, era veure com ens desenvolupàvem amb tots els materials ja a punt. I sobretot agafar desimboltura en la presa de dades. El que hem vist però, és que fins i tot en els monuments que són relativament fàcils de treballar-hi, en determinats llocs, l'espessor de la boscúria és tal que ens dificulta i alenteix enormement l'arribada al lloc de mostreig. I això, tal i com hem dit, en els llocs relativament fàcils. A la que ens hàgim d'endinsar per la zona de Fitor, ja ens les veiem a venir "canutes".

Però no hi ha mal que per bé no vingui. Les emboscades que fem, a part de tenir el seu perill (com que una branca de bruc o arboç et fuetegi qualsevol part del cos) et reporten troballes que altrament no serien possibles.

Anirem informant puntualment en propers articles, però sàpiguen lectores i lectors, que una vegada aquesta màquina ha estat engegada, ja no té aturador!

Ja tenim magnetòmetre

Fa un dies que vam tenir la visita del proveïdor de magnetòmetres. Va ser una matí  curiós, d'anades i vingudes, passejant-nos per la urbanització talment com en Tristanbaker, prenent mesures i comprovant-ne els valors.

Arribem a la conclusió que és un aparell que ens ajudarà moltíssim en la nostra recerca, aportant informació innèdita, a part d'hores de molta feina.

A l'espera de posar-nos mans a la feina, us deixem a l'expectativa dels primers resultats sobre el terreny.