Prospecció arqueològica de superfície!

Bé, potser ja és hora que m'estreni en aquest espai!

En primer lloc voldria agrair a en Marc la seva inestimable col·laboració en aquest projecte, crec sincerament que no podria haver trobat un company de recerca millor. Però potser tot es pot resumir en una de les meves frases recurrents quan estem al bosc, perduts entre vegetacions gairebé impenetrables, entre trepadores i lianes, brucs i arboços salvatges que, sovint, ens recorden una pluvisilva més que un bosc mediterrani.

Ah, la frase!: "com m'agrada tenir un geògraf en l'equip!" I és que la nova cartografia serà un aspecte clau en el nostre treball, sempre és clar, que el geògraf no s'autoenterri en un paradòlmen inèdit! Aquest ha estat el primer ensurt seriós en la nostra recerca, i sospito que no serà pas el darrer: el bosc estava totalment abandonat abans del 8 de març. Després de la nevada el bosc simplement està destrossat i això incrementa considerablement les dificultats de moviment per tal d'efectuar les lectures geomagnètiques necessàries en la recerca. Tardarem doncs una mica més del previst en acabar la feina.

Però els ensurts també es combinen amb les sorpreses i els descobriments: el passat dia 2 d'abril vam descobrir un menhir inèdit. La troballa va ser conseqüència de la recerca sistemàtica.

Estàvem buscant el punt de medició geomàgnetica adient d'un dels paradòlmens objecte d'estudi i en Marc em va dir: "hem de pujar aquest talús", jo li vaig contestar "d'acord, ja pujo i et canto la lectura del magnetòmetre"..... pujo, exploro la zona i dic..... "Marc, aquí hi ha un menhir!", i en Marc que exclama.... "cal que pugi?".... "em temo que sí!!!!!!!!!" L'emoció del descobriment és francament una sensació difícil d'explicar i no ho faré ara...

El que sí que faré ara és una breu reflexió sobre l'arqueologia. Observeu la fotografia que us incloc a l'inici. Està presa el dia 30 de març en plena recerca. La prospecció arqueològica de superfície també retorna resultats sorprenents: camps plens de ceràmica de diverses èpoques (del neolític fins a la modernitat) i també plens d'altres objectes sorprenents: pilotes de golf al mig dels camps de conreu! Trobar en el mateix estrat ceràmica ibèrica i romana i pilotes de golf del segle XX-XXI segur que farà ballar el cap dels arqueòlegs que ens seguiran les passes... el temps és només una il·lusió seqüencial!

Als arqueòlegs del futur, i a nosaltres.... bona sort en la recerca!