El passat dissabte, 19 de març, en Marc i jo vam continuar incansables el treball de camp i en aquesta ocasió i per raons logístiques per primera vegada vam canviar de vessant i vam treballar a la cara Nord de les Gavarres. A continuació podeu veure La Bisbal i el Pirineu al fons.
El dia va resultar ben rodó doncs vam visitar 4 megàlits i en vam poder estudiar geomagnèticament 2. Vam explorar la Serra de Cals i vam fer una incursió de darrera hora al Cementiri dels Moros, a Torrent, tot just quan el Sol ja es ponia i en Marc es va haver d'afanyar a mesurar alguns azimuts. Cap problema doncs hi haurem de tornar i el lloc és senzillament impressionant! Tot un túmul espectacular!
Així que el dia, efectivament, va resultar rodó. I la nit també, però no per a tothom!
I és que el dia 19 de març la Lluna arribava al
perigeu, la seva posició més propera a la Terra des de 1983! La nostra companya còsmica es va situar a només 356.577 km, el que va provocar que la poguéssim veure un 14% més gran i un 30% més brillant que la resta de llunes plenes que ens il•luminen cada mes. La Lluna plena del perigeu s'anomena doncs "súper Lluna".
A més vam tenir la sort de poder gaudir d’un dia esplèndid per donar la benvinguda a la primavera, ja que just al dia següent el Sol superava l’equador celeste i arribava la nova estació.
Sempre és MOLT recomanable dur la càmera a sobre i a punt per fotografiar el que sigui que capti la nostra atenció, i la súper Lluna cridava molt l’atenció! Especialment quan sortia sobre l’horitzó est i la perspectiva i la comparació amb objectes i detalls de l’horitzó coneguts ens provoquen la il•lusió òptica que la Lluna és encara molt més gran, imagineu l'efecte òptic sumat al perigeu!
En el meu cas ja tornava de Palafrugell a Llagostera després de la recerca quan, de sobte, la súper Lluna em va sorprendre al mig de l’autovia (en obres per variar). Sortia magnífica sobre el mar i vaig afanyar-me a sortir de la carretera per arribar fins a la platja més propera a corre-cuita, el temps era important!, quant més amunt estigués la Lluna, menys il•lusió òptica a experimentar!
De manera que vaig aconseguir arribar a Platja d’Aro i vaig poder fer algunes fotografies, a ma alçada i amb la pressa del que ja sap que ja arribarà tard, però el moment s’ho valia.
Uns minuts més tard i just abans d’arribar a casa vaig aturar-me de nou per tornar a observar a Selene, majestuosa, sobre l’església de Llagostera.
I com jo i moltes altres persones arreu del món, James Helmericks d'Alaska va sortir a la tarda del 19 de març per veure la súper Lluna en el perigeu. "Imagineu la meva sorpresa", diu, "quan vaig veure que la Lluna era gairebé quadrada!!!". Ell va obtenir aquesta fotografia des del delta del riu Colville, al nord d’Alaska.
L’expert en òptica atmosfèrica Les Cowley explica el què ha passat: "aquest és un miratge molt intens produït pels raigs de llum doblegats al creuar intensos gradients verticals de temperatura entre una capa d'aire fred que es troba per sota d’una capa d'aire més càlid. El disc lunar s'estira verticalment, el que suggereix que el miratge és del tipus dels llegendaris
Fata Morgana. Si poguéssim veure les muntanyes distants probablement es distorsionarien també verticalment en fantàstiques formes allargades semblants a castells i torres de gran alçada. L'Àrtic és famós per aquests miratges".
Impressionant! Aquí la súper Lluna va ser ben rodona. Jo només he vist una vegada un miratge similar, el Sol quadrat en un albada sobre Tossa de Mar. No duia la càmera a sobre! En fi, coses que ens passen als astrònoms innocents!
